Les veus del foc

Una novel·la que gira entorn de com els silencis del passat deixen ferides que obliguen a cercar la veritat. L'Eva és una jove fisioterapeuta que viu atrapada entre les ombres del passat i que manté una relació hostil amb el menjar i el seu propi cos. En un intent per trobar el seu lloc al món, s'enfronta amb secrets familiars que amenacen de trencar la seva ja fràgil estabilitat emocional. Arran de la mort de l'àvia, l'Eva comença a investigar la història dels pares: necessita descobrir-ne més coses. Del seu pare només sap que va morir en un accident de cotxe, tot i que ningú en parla. Estirant el fil, l'Eva es veurà obligada a afrontar veritats doloroses i a redefinir la seva identitat. «Vencent la gana obtinc una forma estranya de pau, plenitud i confort. I després de vomitar sento culpa. Una culpa que llençaria al vàter amb la resta de vòmit. Sé que és un sentiment estèril, ho sé, però hi és. Com un corcó excavant túnels a l'ànima sense treva. Sé que no ho hauria d'estar fent. Tanmateix, no puc parar. Alhora sé que em buido perquè la vida no m'omple prou. D'això, en soc conscient».