Temps boig (Viceqüestor Rocco Schiavone 3)

El caràcter irascible del policia Rocco Schiavone ha seduït els lectors italians. Amb cada nou episodi, aquest romà de soca-rel -desterrat a una petita ciutat del nord- ha anat adquirint una dimensió més incisiva i profunda que de ben segur delectarà els centenars de milers de lectors que el segueixen. Després de passar-se nou mesos destrossant les seves Clarks perquè es nega a posar-se unes botes de muntanya adequades al clima de la regió, Schiavone acull amb escepticisme l'arribada d'una teòrica primavera a la vall d'osta. La resistència que mostra a sotmetre's a la realitat del lloc, on ni les estacions de l'any són com haurien de ser, també es posa de manifest en la seva tasca professional. Quan s'assabenta de l'accident d'una furgoneta en el qual han mort el conductor i el seu acompanyant, en Rocco reacciona amb la seva habitual irritació i intenta desentendre's de l'assumpte. Tot i així, la desaparició poc després de la filla d'una rica família de constructors de la zona li desperta l'instint dinvestigador, i les indagacions per trobar la noia li obren les portes d'un món subterrani que el deixa estupefacte. En Rocco sap molt bé que a la seva enyorada Roma s'hi fan molts negocis tèrbols, però no sospitava que en aquell racó de món perdut entre muntanyes també pogués produir-se una cosa semblant. Finalment, Schiavone ha de posar fil a l'agulla i treure's del cap l'espinós assumpte de la seva relació amb la millor amiga de la seva última ex, així com un fet dolorós del seu passat que es nega a acceptar. La crítica ha dit... «Una d'aquelles històries que es devoren.» La Stampa «Respecte a d'altres investigadors memorables, com l'inspector Coliandro, de Lucarelli, o encara el més famós comissari Montalbano, de Camilleri, Rocco Schiavone és el campió d'allò políticament incorrecte.» Gazzetta del Sud «Manzini, actor i guionista, coneix bé les regles per donar ritme a una història i sap com fascinar al lector.» Gazzetta di Parma