El so dels timbals

El planeta ha caigut en la degradació: l'escalfament global i la manca de pluges han provocat la contaminació irreparable de l'estratosfera. Els caps dels governs i els magnats més influents reaccionen decidint portar a terme la construcció d'una escorça artificial que segelli i aïlli la capa de la terra degenerada i contaminada. Així construeixen Kristala, un món de noves ciutats, edificat sobre l'anterior, on grans construccions de vidre serveixen per captar la màxima lluminositat, que els humans necessiten per obtenir l'energia que els permetrà mantenir-se biològicament actius mitjançant un sistema semblant a la fotosíntesi. Però només poden pujar a aquestes urbs no contaminades els que tenen més mitjans econòmics i es margina a una capa inferior els més febles, que queden atrapats a Làmia, un món soterrat on impera la foscor contínua. En Tristany, un jove peculiar que viu a Kristala i que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, descobreix l'existència de Làmia i coneix una noia, l'Àsia, que mai no ha sortit d'allà. Enmig de l'obscuritat, les ànsies de llibertat dels habitants de la ciutat soterrada són palpables. El Tristany es veu arrossegat per un sentiment de justícia, una necessitat imperiosa de canviar el destí dels que viuen en la foscor. Comença a idear un pla per unir els dos mons i enderrocar les barreres que els separen. Els timbals de la revolució comencen a sonar.