Els vigilants de la salut

Com actuar davant d´un grup d´infants que, de cop i volta, comencen a tenir diarrees hemorràgiques, els ronyons fallen i estan en perill de mort? Per què una càrrega de cobertes de pneumàtics de segona mà importats de l´altra banda de món pot comportar l´aparició de greus malalties infeccioses a casa nostra? Què fem quan apareix sobtadament un virus totalment desconegut, contra el qual no tenim tractament, i que posa en crisi el món sencer?  La salut pública i els salubristes, especialment els epidemiòlegs, són protagonistes habituals en els nostres mitjans informatius i en les nostres converses. Però, sabem realment que és la salut pública i qui són els salubristes?  Joan Guix, exsecretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i expert acadèmic en medicina preventiva i epidemiologia, ens explica, mitjançant el relat i l´anàlisi de coneguts (i, a vegades, controvertits) episodis i crisis, el què és la salut pública i com funciona la seva gestió.  L´aparició, brusca o progressiva, d´uns fets relacionats amb alguns símptomes o malalties, sovint desconeguts o inhabituals, fa que els salubristes, aquells professionals que es dediquen a la salut pública (metges, veterinaris, farmacèutics, biòlegs, infermers...) hagin d´actuar, com si es tractés d´un episodi de CSI, com veritables investigadors, amb la conseqüent dosis d´incertesa, suspens i responsabilitat.  Algú va dir que per ser salubrista calia tenir una part de Quixot, pel punt romàntic i idealista, una part de Robin Hood, per allò de perseguidor de la justícia, i una part de Maquiavel, per la capacitat diplomàtica necessària per assolir els objectius. Si hi ha una professió revolucionària, que realment es planteja millorar el món, aquesta és la salut pública.