La nimfa i els faunes

"Em va venir al cap una de les meves fantasies més antigues i vaig fer un petit somriure morbós amb els llavis, que va demostrar que estava pensant en alguna cosa. En veure'm, en Paul va insistir que li expliqués detalladament de què es tractava. Estava basada en un quadre, que era un dibuix de carbó en blanc i negre, o potser un gravat, força gran. Representava el terra d'un bosc i, al centre, hi havia una nimfa que acabava de despertar-se d'un agradable somni. Darrere seu hi havia un faune que tocava una flauta de Pan, mirant amb luxúria la nimfa, i em sembla recordar que se'n poden veure d'altres entre els arbres. És obvi que tots esperaven que la nimfa es despertés i que comencés el «joc». En la meva fantasia, jo sóc la nimfa i varia una mica si només mantinc relacions sexuals amb un d'ells, o si fujo per provocar-los i acabo mantenint relacions sexuals amb tots ells alhora." Quan dues persones s'estimen, la diferència d'edat i el què pensin els altres no importa: l'important és que es facin feliços l'un a l'altre. En Paul, un marit amable i dedicat a la seva dona, decideix fer-li un regal molt especial pel seu cinquè aniversari de bodes: recrear la seva fantasia sexual.