La utilitat de l'inútil

L'oxímoron evocat pel títol «La utilitat de l'inútil» mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a què em refereixo no és la mateixa en el nom de la qual es consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar al centre de les meves reflexions la idea d'utilitat d'aquells sabers que tenen un valor essencial del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. Si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l'inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de l'esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l'ignorant «homo sapiens» pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat. Amb un assaig d'Abraham Flexner. «Facin-me cas: llegeixin Nuccio Ordine». Jordi Llavina, La Vanguardia «Un compendi del saber universal que es llegeix amb una gran voracitat. És breu, dens, profund i es fa lleuger. Excel·lent llibre el de Nuccio Ordine per fer un recorregut meteòric per la saviesa de tots els temps». Lluís Foix, El Punt Avui «Un assaig punyent per defensar l'àmbit de les humanitats davant l'onada d'utilitarisme que ha envaït el món universitari». Màrius Serra, Catalunya Ràdio «Potser el primer que cal celebrar d'aquest llibre és que resulti, tot i el caràcter atemporal de les seves reflexions, del tot oportú ara mateix. Un llibre lúcid i necessari». Josep Maria Ripoll, El Punt Avui «Un assaig/manifest molt oportú en els temps que corren. Haurien de donar un cop d'ull a les reflexions d'aquest professor de literatura de la Universitat de Calàbria, ja que les seves opinions i les de tots aquells escriptors que cita són indispensables per comprendre per què els governs, en temps de crisi, el primer que retallen és la cultura. I també ens ajuda a entendre com n'és d'essencial el paper de la cultura en la formació de les generacions del futur. Per això és tan necessari aquest llibre. Perquè genera debat, i perquè des que el vaig llegir, no deixo de pensar que Nuccio Ordine és un dels grans experts en Giordano Bruno, cremat a la foguera per les seves idees, i que aquestes retallades de què parla a La utilitat de l'inútil en el fons no són més que la nostra actual i particular Inquisició. És una foguera virtual, però també crema». Óscar López, El Periódico «Nuccio Ordine ha convertit el seu gust pel treball intel·lectual en un atípic manifest, un patchwork construït amb cites dels seus autors preferits en defensa dels sabers que no tenen una rendibilitat immediata. El llibre inclou a més un assaig escrit el 1939 pel pedagog nord-americà Abraham Flexner, una reivindicació de la recerca científica sense una aplicació pràctica definida. Tant Ordine com Flexner són partidaris de la idea que el motor del progrés humà és la curiositat i que voler teledirigirla massa resulta contraproduent. Deixem-nos portar per ells en aquesta defensa de les humanitats i la ciència». Ignasi Aragay, Ara «Afortunadament no ha trigat a convertir-se en un dels assaigs més llegits d'aquest moment. És molt reconfortant que algú parteixi de nombroses fonts històriques i exemples diversos per recordar-nos la validesa del saber desinteressat». Àngel Quintana, El Punt Avui «Si alguna cosa demostra aquest lúcid assaig és que gaudir d'una bona obra literària, ensenyar per pura vocació o dur a terme una investigació desinteressada potser no enriquirà ningú, però farà que el nostre món sigui una mica millor». Carles Valbuena, Time Out «Interessant i necessari». Joan Garí, Ara