El secret de l'orfebre

Un prestigiós orfebre viatja des de Nova York al seu poble de naixement per a retrobar-se amb el seu passat i amb l'amor que va canviar la seva vida per sempre. «El secret de l'orfebre és la més commovedora, extraordinària i bella novel·la curta d'amor que he llegit en tota la meva vida.» Fernando Marías En aquesta reedició d'El secret de l'orfebre s'hi afegeixen unes pàgines inèdites del quadern de la seva protagonista, la Celia Sanjuán; un text addicional que converteix aquesta novel·la d'Elia Barceló en una obra nova, tot reconfigurant el seu significat i oferint amb mestria un altre gir final. Tan breu com intensa, tan fàcil de llegir com difícil d'oblidar, tan senzilla en els seus recursos com inquietant en el record, aquesta és una novel·la d'amor. Un d'aquells rars exemples en què la literatura es llança sense por a abordar els temes eterns, i ho fa perquè ens plantegem qüestions fonamentals: és el temps més fort que l'amor?, de quina manera perdura la bellesa?, és el cos un mapa del desig amb data de caducitat?, pot el desig alterar la realitat? La nostàlgia, el sexe, la passió, la identitat..., ens trobem davant d'una obra que, tot abordant els sentiments en profunditat, sap ser rigorosament nova: una història bellíssima de la fi del mil·lenni sobre la impossibilitat de l'amor. Simplement cal obrir el llibre i posar-se a llegir. En aquesta bellíssima peça literària la seva autora ens recorda que som paraules, que som éssers que ens narrem a nosaltres mateixos, i així creem la nostra pròpia història. En la cerca nostàlgica d'alguna cosa que pot ser-hi o no ser-hi, aquesta novel·la curta tan breu com intensa presenta una història d'amor i identitat que desafia els fils del temps, de la soledat i de la memòria, en aquell espai en què el desig té la seva pròpia dimensió i la passió, les seves pròpies lleis. Una novel·la plena de lírica i sentiments, una història d'amor impossible. Una peça d'orfebreria, una joia literària que ens porta a submergir-nos en el racó més recòndit de nosaltres mateixos. Perquè també som fets de la matèria amb què es construeixen els records. La crítica ha dit... «El títol fa referència a la perícia de fabricar peces petites amb objectes preciosos. Això és el que Elia Barceló ha aconseguit: crear una petita joia.» José Luis Charcán, La razón «Compleix fidelment amb el cànon atorgat al gènere [de la nouvelle i ho fa amb una escassetat de medis que l'autora resol de manera intel·ligent. Poques vegades es pot dir més amb menys.» Cultura|s de La Vanguardia «Demostra que no calen moltes paraules ni un argument enrevessat per commoure i atrapar al lector i expressa moltíssimes coses.» Adivina quien lee «Sense girs espectaculars i innecessaris, i des de la senzillesa i la delicadesa de la narrativa d'Elia Barceló, trobareu una història que us enamorarà.» Algunos libros buenos «Una petita novel·la, entre el conte i la faula, absolutament meravellosa, plena de dolçor i tendresa, amb una vessant fantàstica que li aporta una dimensió suplementària, on tots els somnis són possibles.» Le club de rats de Biblionet, Francia «Un extraordinari plaer de lectura.» Gregor Schuhen, Frankfurter Allgemeine Zeitung «Fascinant i evocadora com un àlbum de fotografies antigues.» DN Kultur, Suecia