El jardiner i la mort

De l'autor de El refugi del temps «Gospodínov va néixer per escriure, per fer aquella literatura que dona sentit a les vides que narra.» Inés Martín Rodrigo, El Periódico «El meu pare era jardiner. Ara és un jardí», escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca  records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d'ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer.  Magistral i agut, aquest llibre exposa la negociació  els fills amb el dol per la mort dels pares. Gueorgui Gospodínov retrata l'amor paternofilial en un text emotiu i preciós que reivindica l'acceptació del dolor i l'acolliment de la nostàlgia.   Olga Tokarczuk – «Gueorgui Gospodínov és únic. Ningú pot combinar el concepte de la intriga, aquesta imaginació meravellosa i una tècnica  d'escriptura amb la perfecció amb què ho fa ell.» Dave Eggers – «Un dels narradors més fascinants d'Europa.» Camilla Grudova – «Gueorgui Gospodínov és un dels escriptors més interessants i innovadors d'aquest segle.» The Wall Street Journal – «Gospodínov és un artista de la nostàlgia.» Inés Martín Rodrigo, El Periódico – «Els seus llibres són tan inclassificables i difícils d'etiquetar que, per descriure'ls, només es pot dir que Gospodínov va néixer per escriure.»   Sobre El refugi del temps: The Times – «La meditació fantasiosa i digressiva que fa Gospodínov de la crisi de la mitjana edat, de la memòria que s'esfondra i de la recreació històrica adquireix un significat polític molt més penetrant. Íntim i personal.» Libération – «Una obra mestra de l'autocrítica i de l'amor violent, El refugi del temps passa comptes amb l'Europa de l'Est, i amb Bulgària en particular, i amb el penediment que alguns senten per aquelles "revolucions" que ells mateixos no van ni encapçalar.» The New York Times Book Review – «Un llibre intel·ligent i commovedor.» La Vanguardia – «Una novel·la fabulosa amb què l'escriptor búlgar ha guanyat el Premi Booker Internacional captant el moment expansiu del populisme i de mirada al passat que recorre Europa.» Diari de Barcelona – «A través d'un relat ple d'ironia i de sàtira, l'autor ofereix una mirada política sobre el passat, la història i la nostàlgia com a refugi dels possibles desastres que poden venir en un futur.»