Judici 1-O. Crònica d’una sentència programada

Condemna per sedició i malversació. Penes de fins a 13 anys de presó. Inhabilitacions per al mateix període de temps. I un pòsit que limita l'acció política a l'Estat. Aquests són els grans trets de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes que van promoure el referèndum de la tardor del 2017. El veredicte, redactat per Manuel Marchena i validat per la resta de membres de la sala segona del Suprem, suposa un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya. Si la sentència contra l'Estatut va encetar un cicle de mobilitzacions inèdit en la història del país, les 493 pàgines que condemnen els membres del Govern, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell obren una etapa de conseqüencies imprevisibles. El contingut de la sentència de Marchena, redactada durant quatre mesos i sotmesa a tot tipus de pressions, és la crònica d'un veredicte programat per marcar unes noves regles a l'hora de fer política i per enviar un missatge: jugar amb la unitat d'Espanya no és gratuït, tampoc a nivell penal. El tsunami de la sedició arrossega al Palau de la Generalitat i la Moncloa a una nova fase en la qual només hi ha una certesa: el procés no s'ha acabat perquè la sentència no representa, encara, el seu punt i final.