La memòria esvaïda

El 1872 a Port Louis, a l'illa de Maurici, a 900 kilòmetres de Madagascar, una parella i el seu fill desembarquen procedents de l'Índia. Són culis —treballadors esclavitzats per llargs contractes— amb els números 358444, 358445 i 358448. Arriben per treballar als camps de la colònia britànica i són els avantpassats de l'autora. Nathacha Appanah es capbussa en la memòria familiar i en diversos arxius per fer aflorar l'existència d'aquells parents a qui la història pràcticament havia esborrat. Però hi ha vivències, lluites, noms, emocions, conflictes que han sobreviscut de generació en generació i encara ara bateguen, demanen ser explicats. Com si la responsabilitat de l'escriptora fos salvar tot aquell sofriment, tota aquella explotació inhumana, i acostar-se a la veritat, a una certa veritat que relliga la família de la Humanitat al llarg dels segles. Una esplèndida recreació d'un passat familiar colpidor.